El nucli urbà 

Al bell mig de la comarca hi trobem Godall, envoltat per la serra a la qual dóna nom i enclavat a la conca del barranc de la Caldera, que drena el poble i la serra. L’evolució urbana del poble ha estat vinculada a l’ús de l’aigua i a la topografia del terreny. Antigament, vora la vall eren horts amb pous i sínies, i el poble es formava, tot pujant, a la muntanya de Vilallarga. Amb l’expansió demogràfica del segle XIX es construïren cases a la vall, fet que conforma la zona de Vila-rodona. Durant la segona meitat del segle XX, la població va començar a minvar i moltes cases de Vilallarga quedaren deshabitades per l’escassetat d’aigua i les dificultats en l’accés. 

L’economia del poble, basada en l’agricultura de secà, ha propiciat una arquitectura popular austera. El Godall antic té els carrers estrets, molts amb pendent i amb les parets blanques de calç, de vegades tintades de blauet o terres de colors. En els edificis de principi del segle XX i amb més possibilitats econòmiques, alguna façana conserva elements amb influències d’estil modernista, com es portava a ciutat. Avui dia, podem veure què es construeixen nous habitatges, es rehabiliten cases antigues i amb l’esforç de particulars i l’Administració es milloren els carrers i l’entorn. Amb tot un creixement sostenible hi manté la identitat de poble.

Els godallencs i les godallenques 

La gent de Godall, durant generacions, s’ha dedicat a l’agricultura de secà i, majoritàriament, a la ramaderia. Una economia familiar austera basada a produir, estalviar i guardar per a èpoques d’escassetat: oli, vi, cereals, llegums, figues, fruits secs, etc. Però a més de la pagesia no hem d’oblidar els margenadors, mestres d’obra, rajolers, canterers, ferrers, fusters, forners, carnissers i comerciants. Arribat el segle XX, alguns veïns emprenedors van posar en funcionament una fàbrica de mobles, una fàbrica de sabó i una fàbrica de vi amb gas —imitació al «xampany»—, i una destil·leria que destil·lar herbes aromàtiques per a una marca alemanya de perfums. Avui dia, en una economia de lliure mercat i amb les noves tecnologies sembla que aquest passat recent queda molt llunyà, el poble progressa i la cooperativa elabora productes de prestigi reconegut com els olis de qualitat.

La gent de Godall també participa activament en el ric teixit associatiu del municipi, gairebé tothom forma part d’una entitat sociocultural. Per citar dos exemples: l’Agrupació Musical de Godall, amb 25 anys d’història, compta amb prop de 50 músics i no només realitza concerts i passacarrers, sinó que promou la recuperació de la jota tradicional; per la seva part, l’Associació la Serra fomenta, entre altres activitats, el coneixement dels espais naturals. 

La serra: la natura

El patrimoni natural es concentra al bell mig i als peus de la serra de Godall; i és que la major part del territori dels godallencs i godallenques es troba en aquesta serra. Es disposa paral·lela a la serra de Montsià entre les depressions de la Foia d’Ulldecona i les planes, i constitueix una petita talaia de difícil accés per llevant i de contorns suaus pel costat de ponent, on s’ubica el poble. Una serra que no supera els 400 m d’altitud en els punts més alts com la Mola de Godall, el Tossal Gros i les Talaies, si més no, amb unes sorprenents panoràmiques sobre la comarca, i que esdevé un paradís per als amants de la natura i el senderisme. La pròpia morfologia de la serra ens descobreix fonts (com les de l’Arboç, de Cap d’Àsens, de la Serra, entre d’altres), avencs i coves (són conegudes la cova del Salt, la d’en Panís o la de la Vila), i manifestacions de la important circulació d’aigua subterrània, que l’home ha aprofitat des de fa segles a través de la construcció de pous (com el del Pixador, el de Carrascal, el de la Figuera, el de Fontanals, el de les Piques, etc.). 

Bona part de la serra està protegida per la figura de la xarxa Natura 2000 i s’integra en l’extensa Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. La valorització i protecció d’aquesta serra queda avalada per la presència  d’espècies botàniques destacades com la férula (Férula lascassi), els lliris (Iris spuria i Iris foetidissima), Ballota hirsuta, Euphorbia isatidifolia, etc., i d’espècies animals com l’àliga perdiguera, el duc, l’esparver cendrós o l’esparver d’espatlles negres.

La humanització de la serra

La serra de Godall ha estat habitada des de la prehistòria fins a l’actualitat, prova d’això en són les manifestacions artístiques de les pintures rupestres dels abrics de l’Ermita que han estat declarades patrimoni de la humanitat. Al llarg de milers d’anys, l’ésser humà ha aprofitat aquest espai amb les seves activitats, però, fins i tot en els darrers segles, no ho ha fet de forma desordenada, sinó d’una manera pausada. Els cultius de secà o l’activitat ramadera han creat ambients humanitzats, que al mateix temps mantenen els valors naturals que fan de la serra un espai singular, i l’han omplert d’elements antròpics com fonts, cocós, lligallos, corrals, masets o barraques de pedra en sec perfectament integrats al medi.

Les estacions a la serra

La serra de Godall al llarg de l’any no esdevé un espai estàtic, sinó que és dinàmic i en cada estació la natura i els seus habitants el mantenen ple de vida i d’una activitat canviant. A l’hivern, quan sembla que tot descansa, els godallencs i les godallenques s'afanyen a acabar de recollir les olives, les ametlles o les garrofes, mentre els camps reben l’arribada d’aus migradores, com ara els tords, que fugen del fred del nord. A la primavera, els cants dels ocells se senten pertot arreu i les màquines, les garrigues i els camps d’ametllers i cirerers s’omplen de flors. A l’estiu amb la calor, els rèptils i els insectes animen la serra amb la seva activitat frenètica, fugint, però, de les hores de més insolació. I a la tardor, mentre s’accentuen les feines que preparen la recollida de la collita i en algunes clapes de bosc de la serra apareixen els primers bolets, s’inicia la temporada de caça. Cal per això que, entre els mesos d’octubre i febrer, tracteu d’evitar els dies i els llocs on aquesta activitat és més intensa.

Història de Godall

Godall existia ja en temps de la dominació sarraïna, ja que el topònim apareix documentat abans de la conquesta definitiva del lloc a a mitjans segle XII . Efectivament, el 1097 Ramon Berenguer III féu donació a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès, per a quan es realitza la conquesta de Tortosa, de la força de la Ràpita amb les viles i les masies de la seva jurisdicció, entre les quals s’esmenta Codair, a la muntanya i prop d’Ulldecona, la qual cosa, juntament amb la semblança del topònim, fa suposar la identificació d’aquesta vila de Codair amb la població de Godall. Tanmateix, Ramon Berenguer IV, conqueridor de la contrada, l’11 de desembre de 1153 féu donació de la Villa que apellatur Godall, amb tots els seus termes, a Guillem de Copons, que havia estat nomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta. Més de mig segle després de la donació a Guillem de Copons, la senyoria de Godall era compartida pels néts d’aquest personatge juntament amb altres cavallers, Ramon de Centelles i Pere Godall, els quals el 1228 celebraren una concòrdia de partició del lloc i terme de Godall. El 1238, Maria, muller de Ramon de Centelles, establia la Vallmesquida a Pere i Arnau de Solans, concedint-los franqueses i reservant-se’n la senyoria. Bayerri esmenta un document del 1297 de la ciutat de Tortosa que atorgava als veïns de Godall l’ús de les franqueses i llibertats de la ciutat i del passatge pel pont de Tortosa. L’atracció que als habitants de Godall, sotmesos a la senyoria dels Centelles, oferia la propera i nova població reial de la Galera va originar un moviment migratori vers aquesta, per sostreure’s a aquella fidelitat. Ramon de Centelles, senyor de Godall, mogué ple davant la cort reial i aquest fou dirimit l’1 de juny de 1303; en ell es confirma el vassallatge que els habitants de Godall devien al seu senyor. El consell de la vila de Godall accepta aquesta sentència i, com a compensació, foren ratificades als godallencs les franqueses i immunitats contingudes en els Costums de Tortosa. El 1594 Godall es va rebel·lar contra els impostos de Tortosa, però l’Audiència de Catalunya es pronuncia a favor de la ciutat.